Últimes entrades

Sobre l’Habilitació Parcial de la seu del CTAV

Ahir vaig poder visitar, finalment, l’exposició del projectes presentats a concurs per a l’Habilitació Parcial de la seu del CTAV, qu es pot veure a la mateixa seu.

I des d’ací m’agradaria felicitar públicament Amelia Perea, Álex Etxeberria i Eduardo Landia per guanyar el concurs i per la qualitat del seu projecte “En el patio del Colegio”. Felicitem-nos també tots els col·legiats per la tria que hem fet.

Crec, sincerament, que hem escollit el millor projecte presentat al concurs. I ho crec perquè és un projecte resolt amb senzillesa (que no simplicitat) i que obri el col·legi al public general convidant-lo a entrar i gaudir de l’espai exterior del pati.

L’organització del concurs, però, no ha estat tan ideal.

En primer lloc, com a col·legiat del propi CTAV, crec que és insultant fer-nos pagar una taxa d’inscripció, independentment de la quantitat de la taxa o les contraprestacions que ens oferiren. Si nosaltres mateixos ens obliguem a pagar per a treballar, quin exemple estem donant? Amb quina legitimitat podem demanar després una compensació econòmica justa per la nostra feina si el nostre col·legi no ho fa?

Per altra banda, tant el CTAV com el COACV i satèl·lits (hna, arquia, etc…) semblen estar patint un procés de relocalització que el concurs no ha tingut en compte. Haguera sigut molt més interessant proposar un concurs que al menys poguera preveure l’ús de l’edifici annexe a la seu (que és del col·legi) conjuntament amb el ja en ús i tractar-ho tot de manera integral encara que ara s’executara sols l’accés i el pati.

Aquest mateix edifici del col·legi està en un estat de conservació dubtós, i deuria ser deure del col·legi actuar amb exemplaritat amb ell. No podem anar pregonant que hi ha que mantindre els edificis, i que la rehabilitació és el futur i no fer res d’açò a casa nostra.

Sí, ja sé que els recursos de que disposem son escassos, però afegir una visió global del conjunt al concurs demostraria al menys una predisposició, i no aniríem fent xicotetes reformes sense un objectiu més ampli i clar.

3 objectius per a una arquitectura responsable

Com ja hem comentat abans, la nostra feina té l’objectiu de transformar la realitat en que vivim imaginant i construint edificis. I és, en part, responsabilitat nostra decidir en quina direcció volem transformar-la. Com podem fer una arquitectura responsable que responga a aquesta responsabilitat? Quins passos podem donar? On fixar-se?

A títol personal jo m’he fixat tres àmbits i objectius per a observar:

1.- L’arquitectura deu ser responsable amb si mateixa.

No podem oblidar que el que fem és arquitectura. Així, el primer pas és respectar l’arquitectura. Respectar l’arquitectura? Si. Primer la que ja existeix, aquella que ens precedeix i sobre la que podem estar actuant; també la que ens envolta i serà veïna dels nostres projectes: projectem amb l’entorn i allò que ja existeix. En segon terme, l’arquitectura projectada deu ser bona arquitectura, ben dissenyada, construïda, i utilitzada. L’objectiu deu ser una arquitectura feta (i utilitzada) amb racionalitat i senzillesa, que optimitze recursos i tinga vocació de perdurar.

2.- L’arquitectura és per a ser habitada.

I és l’individu en primer terme i la societat en el seu conjunt qui ho farà. Ha de generar, per tant, espais útils, còmodes, confortables, i saludables per a l’ésser humà. Però no podem oblidar que l’ésser humà viu en societat i aquesta també es veu afectada pel que projectem. Així, la bona arquitectura deuria de ser accessible, inclusiva i no discriminatòria, i tractar de millorar la societat en qualsevol forma possible. Podem generar espais de relació, denunciar allò que no ens agrade (i imaginar espais per a que ho puga fer qualsevol), promoure un estil de vida… Transformem la societat amb els nostres projectes.

3.- L’arquitectura ha de ser sostenible.

No la podem imaginar d’altra forma. Els recursos de que disposem son finits i deguem usar-los amb mesura. Ni els espais que ocupem, ni l’energia consumida, ni els recursos naturals i paisatgístics al voltant de la implantació, construcció, i vida útil poden escapar de ser tinguts en compte quan projectem.

Entenc que és molt difícil complir amb tots els objectius proposats. La majoria de vegades no està al nostre abast, ni depèn exclusivament de nosaltres. El que sí podem fer es tractar de tindre aquests plantejaments en ment cada vegada que ens enfrontem a un repte tècnic o creatiu.

Potser no puguem dur-los a terme tots, però el sol procés de fer-los entrar a l’equació de ben segur que millorarà els nostres projectes i, per tant, la realitat que transformen.

Concurs: Edifici Departamental Universitas Miguel Hernández

Aquesta és l’última (de moment) col·laboració que hem tingut el gust de desenvolupar sota la direcció del “Mestre valencià d’arquitectura” Antonio Escario. Es tracta del projecte per a un nou edifici departamental al campus d’Elx presentat a concurs.

Partint de plantejaments racionalistes, es proposa un projecte funcional i flexible que s’adaptarà als diferents usos (i segurs canvis d’us posteriors) i que ofereix un potent i agradable pati central que reforça el concepte universitari d’encontre i espai de diàleg i reunió.

Del mestre (propi i ja universal) Antonio Escario cal dir ben poc, un breu recorregut visual per la seua obra (Torre Ripalda (o La Pagoda), Hotel Bali, La Nau, Tresoreries Seg. Social De València i Sevilla, Parc Científic U.V. i un llarg etcètera) és suficient. Tan sols puc agrair-li la possibilitat d’haver treballat i aprés amb ell durant aquests darrers anys i els que vindran.

La propietat intel·lectual de les imatges correspon a Escario Arquitectos S.A.P.

Nit Estellés Catarroja

La setmana passada varem lliurar sota llicència gratuïta (cc) by-sa aquest conjunt de dissenys per a la promoció de la Nit Estellés 2015 a Catarroja. Aquest acte, organitzat per l’Ajuntament de Catarroja, es celebrarà el dia 23 d’Octubre per retre-li homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i donar a conèixer la seua emotiva obra.

Com que la imatge del poeta ha estat ja prou estesa, es va decidir no emprar-la per no resultar repetitius i buscar la diferenciació respecte a altres projectes amb la mateixa temàtica que es succeeixen poble a poble aquest mes dedicat al poeta de Burjassot.

Tractant-se d’un acte principalment poètic on s’anima els assistents a recitar els seus versos el focus quedà doncs fixat sobre l’obra de l’autor i no sobre ell mateix. Així, el disseny tractaria de convocar el record al poeta mitjançant els seus propis poemes.

Per seleccionar els versos es va cercar un conjunt de peces que recolliren l’obra més reconeguda de l’autor i aquella dedicada a Catarroja per poder conformar un disseny personalitzat per al poble i que continguera la informació primordial “Nit Estellés Catarroja”.

Espere que vos agrade i veure-vos allí.

Arquitectura (i)responsable

Ara que ja està acabant-se s’ha acabat la crisi, mirant-la amb perspectiva, podem dir que els arquitectes n’hem sigut en part responsables. No hem sigut ni els únics ni els principals, però ens cal fer autocrítica abans de reprendre la nostra tasca.

Durant la bombolla immobiliària es varen perpetrar actuacions urbanístiques surrealistes, edificacions grandiloqüents i sumptuoses, i una quantitat de vivendes insultant. I al mateix temps ens varem anar carregant el territori (l’Horta, la costa, espais naturals…), el patrimoni cultural (alqueries, sèquies, paisatges…), i bona part del teixit productiu (terres de cultiu, el propi sector de la construcció, xicotetes empreses…). Fins i tot li hem deixat una cicatriu ben lletja a la imatge exterior de València.

I una gran part d’aquestes malifetes han necessitat de la nostra col·laboració com arquitectes per ser dutes a terme.

Hem signat i col·laborat en projectes de dubtosa qualitat (tècnica, formal i legal), que ara tenen que sofrir els seus usuaris; i, sovint, hem callat i mirat a altre lloc, quan alçar la veu anava contra els nostres interessos. Cal dir que no hem sigut tots, que hi ha molts professionals que s’hi han negat, i altres als que la necessitat els ha apretat i han cedit puntualment; però hi ha d’algun que…

A nivell individual hem pogut pecar més o menys, en funció de la nostra voluntat i capacitat de moviments. Una sola persona poc pot fer. Però com a col·lectiu (amb certa capacitat) podem dir que li hem fallat per complet a la societat. Col·legis professionals, escoles, fundacions, editorials, creadors d’opinió i fins i tot a les xarxes socials hem estat incapaços d’adonar-se o actuar degudament.

Hem d’assumir que hem fallat tant individual com col·lectivament. Perquè la nostra professió implica sempre transformar la realitat existent i en aquests últims temps no l’hem millorat precisament.

A les nostres ments, mans, llapisseres, i ratolins està comprometre’s a tornar a millorar la realitat sobre la que actuem. I sols ho podrem fer exercint l’arquitectura de manera responsable, imaginant una arquitectura responsable.

Bones vacances!

Quin gustàs dona poder desitjar-vos bones vacances!

Aquesta ha segut una temporada/ronda solar/curs ben profitosa per a mi, perquè per culpa gràcies al baix volum de feina he pogut dedicar els esforços a dos punts molt importants per a estudiANDANA.

Un, és aquest mateix que podeu llegir ara mateix: el blog. estudiANDANA ja comptava amb web des del seu inici, però la decisió d’obrir un blog li ha donat un impuls considerable. Ara podem oferir continguts, informar i opinar del que ens semble interessant. Un web amb continguts de qualitat i actualitzats atreu més públic i és més útil tant per a qui el redacta com per a qui el llig, veritat? Tanmateix, cada entrada al blog suposa una immersió expres i intensiva al tema a tractar. Així és una eina perfecta per a reciclar coneixements i buscar-ne de nous.

Açò mateix enllaça amb el segon punt: la formació. El meu calendari formatiu d’aquest any ha estat molt dens i divers, encara que ben orientat (vull pensar) cap a la rehabilitació i la sostenibilitat. Aquests han de ser dos punts vitals per la industria i la societat d’ara en avant. I estudiANDANA no pot passar-ho per alt.

És per açò que començàrem l’any (i el web) parlant-vos de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici. Un punt de partida excel·lent per a mantindre el nostre parc immobiliari en perfecte estat rehabilitant-lo tant funcional com energèticament.

L’any que ve continuarem oferint-vos temes de qualitat en aquesta mateixa direcció i vos en proposarem de nous per a continuar creixent amb nous projectes.

Carregueu les piles, que l’any que ve ha de ser millor encara que aquest!

imatge de Stefan Schäfer, Lich (Own work) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons

Ajudes de l’IVACE en matèria d’energies renovables i biocarburants

El passat 28 de maig l’IVACE (Institut Valencià de Competitivitat Empresarial) va resoldre convocar un programa d’incentius en matèria d’energies renovables i biocarburants. Podeu consultar la Resolució completa o continuar llegint per a obtindre un breu resum.

De nou, els terminis son curts. Teniu fins al 19 de Juliol de 2015 per buscar tècnics, redactar els projectes, reunir tota la paperassa requerida, i sol·licitar-les. L’IVACE valorarà les sol·licituds per concurrència competitiva i resoldrà positivament per als projectes millor puntuats i que superen un mínim establert.

Aquest programa subvenciona a fons perdut fins al 65% del cost subvencionable del projecte per a particulars, xicotetes empreses, ajuntaments, entitats públiques i entitats i institucions sense ànim de lucre. Les ajudes es reduïxen al 55% per a mitjanes empreses i al 45% per a la resta.

Els projectes a subvencionar (dins del territori de la Comunitat Valenciana) abastixen multitud de tipus d’actuacions dins dels següents grans grups d’ajudes que exposem amb la seua partida pressupostària assignada.

a) Energia solar tèrmica: 300.450 €.
b) Energia solar fotovoltaica aïllada o mixta eolicofotovoltaica aïllada: 90.000 €.
c) Energia eòlica aïllada: 20.000 €.
d) Biomassa tèrmica, equips de tractament en camp de biomassa per a estellat o empacat, plantes de fabricació de pèl·lets/briquetes i instal·lacions híbrides solar tèrmica/biomassa tèrmica: 750.000 €.
e) Biogàs tèrmic: 50.000 €.
f) Energia geotèrmica: 60.000 €.
g) Energia minihidràulica aïllada: 30.000 €.
h) Biocarburants: 100.000 €.

Si vos interessa vos convide a que entreu a la Resolució completa o ens consulteu per saber si l’actuació que penseu dur a terme és concretament subvencionable o no.

imatge de Jan.boedeker (Treball propi) [CC BY-SA 3.0], via la Wikimedia Commons